• image

TDAH SENSE MEDICACIÓ

Davant d'un diagnòstic de TDAH se'ns plantegen diverses opcions de tractament, una de les quals és la presa de fàrmacs. Cal saber quin tipus de fàrmacs són i sobretot quins efectes secundaris tenen. 

A continuació n'esmentem els més importants:

Augment de la pressió cardíaca i pressió arterial, tremolors (moviments descontrolats), canvis en l’estat d’ànim, confusió, paranoia, al·lucinacions, confusió, desil·lusions (la ment pensa que alguna cosa és real però no ho és), respiració irregular...

 

I també mal de cap, mal d’estómac, anorèxia (pot arribar a ser manca brusca de l’apetit), insomni, irritabilitat, tics, retard en el creixement.

 

Fins i tot (només en el cas d’Strattera) idees suïcides, efectes cardíacs greus i mort súbita.

 

Els medicaments habitualment utilitzats per al TDAH són els següents:

 

-     Metilfenidats (Ritalin, Methylin, Focalin i Concerta).

-     Amfetamines (Dexedrine, Adderall, Adderall-XR, Vyvanse).

-     No estimulants (Strattera).

-     Antidepressius (Wellbutrin, Effexor, Tofranil).

-     Antihipertensius (Catapres, Tenex).

 

En els casos més greus de TDAH i en cas d’estar comprovat que se’n pateix pot resultar absolutament necessari l’ús dels fàrmacs esmentats, fins i tot amb el risc dels efectes secundaris greus que s’han citat.

En casos no límits i SOBRETOT ens els lleus resulta del tot prescindible l’ús de la medicació, i més si tenim en compte que són majoritàriament nens i nenes i adolescents en procés de creixement.

 

Actualment no s’ha descobert què provoca el TDAH i què el pot curar, però sí que se sabem quins són els sistemes de neurotransmissors principalment implicats. La medicació actua bàsicament sobre el sistema dopaminèrgic i el sistema serotoninèrgic. Altres sistemes de neurotransmissió implicats no acostumen a tractar-se amb els fàrmacs, quedant sense tractar.

 

Mitjançant els nutrients (vitamines, minerals i aminoàcids), els àcids grassos i algunes herbes naturals podem actuar sense efectes secundaris ni riscos físics ni mentals sobre TOTS aquests neurotransmissors.

 

A banda d’això, hi ha consens en la comunitat mèdica en el fet que la medicació és aproximadament un 50% del tractament per al TDHA. L’altre 50% es basa en la teràpia psicològica i emocional, que pot estar complentada amb les reeducacions i/o mètodes per a millorar l’atenció i la concentració.

 

Aquesta teràpia, a més, pot estar també millorada amb el suport de tècniques com les Flors de Bach, l’alimentació i la suplementació natural.

 

Existint alternatives naturals i saludables i exemptes d’efectes secundaris i complicacions per a la salut mental i física dels nostres fills es fa del tot necessari reflexionar amb profunditat abans de medicar-los.

 

És necessari informar-nos de les alternatives de tractament i de les conseqüències i perills de cadascuna, així com també de l’eficàcia que demostren.

 

Hi ha nombroses investigacions que demostren que molts casos de TDAH són provocats per intoleràncies alimentàries, malabsorció de nutrients i falta de salut intestinal. Aleshores sense la detecció d’aquestes causes la medicació haurà de ser presa de per vida i sense cap esperança de curació.

 

Finalment cal dir que moltíssis diagnòstics de TDAH són erronis i confosos amb desajustos greus emocionals, psicològics i afectius. La conseqüència és que la medicació no només no és efectiva sinó que agreuja la simptomatologia, el comportament i la salut dels afectats.

 

Diagnòstic adequat, bona informació dels pares i afectats, suport psicològic acurat, i provar els tractaments sense efectes secundaris abans de medicar són els ingredients per aconseguir la salut física i mental d’un TDAH.

Articles relacionats:

TDAH el gran desconegut

Què és el TDAH